Les restes més antigues de la vil·la de Centcelles es remunten a un petit establiment rural que ja en els segles II-I aC devia aprofitar el potencial agrícola del marge dret del riu Francolí, via natural de comunicació entre la costa i les planes de l’interior. En època Imperial (I-II dC) es construeix una primera vil·la romana adreçada principalment a l’explotació agrícola que va ser reformada en diferents fases fins que al segle IV dC es deixa pas a una nova vil·la caracteritzada per la monumentalitat del sector residencial.
Abandonada a finals de l’antiguitat tardana, l’edificació es transforma primer en església (segles XII-XIV) de la vila de Centcelles, i després en ermita sota l’advocació de Sant Bartomeu (segles XV- mitjans XIX) i, més tard, en masia (mitjans XIX- mitjans XX). El novembre del 2000 va ser declarada patrimoni mundial.
