El 8 d’agost de 1953 l’Ajuntament de Guissona va aprovar la creació del museu de Guissona i el seu primer reglament, amb el non de “museu municipal Camps Cava” en reconeixement a la tasca feta per l’erudit guissonenc Eduard Camps i Cava. El museu al llarg de la seva història ha tingut diverses seus, des de l’any 2011 el museu està instal·lat a la planta baixa de l’edifici de l’antiga fassina, al costat del parc arqueològic del jaciment de la ciutat romana de Iesso, constituint d’aquesta forma un conjunt arqueològic notable.
El museu conserva i exposa les notables peces arqueològiques descobertes al jaciment i es configura com l’espai d’interpretació d’aquesta important ciutat romana de la zona interior de l’antic Conventus Tarraconensis. El visitant del museu pot descobrir els antecedents de la ciutat romana situats en l’època del bronze final i primera edat del ferro, pot conèixer quins van ser els elements claus per la fundació de la ciutat de Iesso en la zona de l’actual Guissona, pot observar el urbanisme de la ciutat i els diferents edificis que l’arqueologia ha posat al descobert com la muralla, una domus, unes termes i un celler tardo antic, també a partir del diferents objectes de ceràmica, metall, os, vidre o l’epigrafia el visitant es pot fer una idea de com era la vida quotidiana dels ciutadans de Iesso.
El jaciment de Iesso des de l’any 1990 és una excavació arqueològica en constant estudi, que permet conèixer el procés de romanització de les terres de Lleida i les característiques d’aquesta ciutat romana.
La ciutat romana de Iesso es va fundar a l’entorn de l’any 100 aC, és una fundació ex novo, situada en una posició estratègica d’aquell moment i que va aprofitar l’abundància d’aigua subterrània i les potencialitats agrícoles de la zona. La seva fundació s’emmarca dins un programa de fundacions romanes que tindria com objectiu consolidar el territori i crear una xarxa de ciutats.
La ciutat de Iesso era de planta urbanística hipodàmica, amb una trama ortogonal de carrers orientats de nord sud. Tenia una superfície d’entre 15 i 20 hectàrees i estava protegida per una muralla de planta poligonal.
L’any 1995 el jaciment arqueològic de Iesso va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional
